Surat

Avui he surat,
en un mar de dolor…
Immens d’oblit.

I t’he maleït…
pel mal que m’has fet
llençant-me aquí…

Avui he surat…
i he provat d’oblidar
he provat de perdonar…

I vaig surant…
en un mar de temps
sense present ni futur…

I m’he ofegat, m’he ofegat
cada cop que pensava
en la teva traïció.
I t’he maleït amb els
pulmons plens de líquid roent
amb la mirada encesa al cel
mentre surava, mentre m’ofegava
per la teva traïció.

Avui he surat...
I et ben juro que t’odio
que sobreviuré
Segueixo nedant...
amb el cap enfonsat
i ulls plens de sal.

Els braços fan mal…
La força m’abandona
i surant veig els estels.

Costa respirar
el cos el noto mort
em començo a enfonsar…

Però no em desfaràs…
en el teu mar d’oblit
en el que em vols as condemnar.

I encara que em vulguis enfonsar,
Jo et seguiré cantant
perquè no em puguis oblidar.

I encara que em vulguis enfonsar,
jo et seguiré cantant
des del fons de l’oceà.